Eix transversal

El Pla de Valors pivota al voltant de l’Eix Transversal Persona. Situa la Persona en el centre de tota consideració com a eix fonamental en el progrés de la humanitat. I ho fa reconeixent-la en la seva totalitat, considerant l’harmonia dels seus aspectes i dimensions:

  • Procés d’Autoconeixement
  • Dimensió de Competències Emocionals
  • Dimensió d’Interioritat
  • Perspectiva de Gènere
  • Valors Universals i de País

El Pla de Valors aspira que el segle XXI contribueixi en el desvetllament i en el desplegament de la Persona com a ésser complet, de manera que pugui expressar el seu potencial inherent i creatiu, i pugui viure en harmonia amb tots els aspectes de la seva vida. Al mateix temps, aspira a que la Persona pugui aportar propostes noves i solucions, imaginatives i de valor que contribueixin a superar els reptes d’aquesta nova etapa i a assolir un context global de benestar.

El Pla aspira que les persones puguin esdevenir conscients, lliures, autèntiques, autònomes, empoderades i en camí cap a la seva autorealització. I que siguin també persones actives i despertes, també, en la seva contribució social, capaces d’exercir la seva responsabilitat i el seu paper dins del progrés continuat i positiu que la humanitat requereix.

El Pla de Valors vol observar el què significa ser persona avui, i s’inspira en tots els corrents (psicològics, filosòfics, sociològics, neurocientífics, transpersonals, de física quàntica) que exploren la consciència, la fenomenologia humana i les claus de la vida comunitària; sense oblidar la saviesa perenne que ens aporten tant les tradicions espirituals d’orient i d’occident així com les cultures primigènies o ancestrals. Estem parlant d’una nova visió antropològica i cosmològica de caràcter holístic que ens permet comprendre’ns millor.

Així doncs, es tracta d’un canvi de percepció de la persona i de la vida, que ens pot conduir al procés de transformació necessari per a projectar una realitat més humana que permeti l’assoliment de la plenitud personal i col·lectiva desitjada.

Dimensions i aspectes de la Persona

– La Persona és un ésser a la recerca de sentit,

– El reconeixement de la totalitat de l’Univers. L’ésser humà és un tot indivisible en ell mateix que alhora forma part d’un tot. I tot és en constant evolució i es mou avançant cap a la perfecció, en un destí comú en un futur sempre obert, i dins del qual es dóna el destí personal de cada ésser.

– El reconeixement de la interdependència, de la realitat del món com quelcom sempre relacional, de cada part amb el tot; on res no existeix aïlladament. En aquesta visió la persona forma part d’una comunitat de vida humana i planetària, d’una xarxa de relacions amb tots els altres éssers i amb els ecosistemes que l’acullen. En diem integrar el jo en el nosaltres, passar de la percepció de dualitat jo i els altres a la percepció d’unitat nosaltres. En definitiva, una visió que comporta fer experiència de Ser U amb la totalitat del món, tot fent experiència de Ser Persona única, genuïna, original i irrepetible.

– Una consciència inclusiva, de solidària i respectuosa envers la diferència i la diversitat.

– Per construir societats harmòniques i amb qualitat humana, calen persones conscients i responsables davant de la vida

– El reconeixement del bé comú, en tant que som éssers entrelligats.

– Una societat en la qual el que compta és la qualitat de vida, entesa com a Benestar Integral, la suma de benestar material i benestar personal i col·lectiu.

– El benestar personal comença per la responsabilitat de la persona envers el seu autoconeixement, el coneixement de si mateixa

 

– El reconeixement de la necessitat de vincular i d’integrar els dos hemisferis cerebrals: el de la esquerra (analític, lineal, cognitiu, lògic…) i el de la dreta (analògic, intuïtiu, emocional, creatiu…). D’aquí prové la importància que tenen les experiències artístiques, les vivències del silenci i la interioritat en la construcció d’una personalitat més plena, equilibrada i feliç.

– El procés d’aprenentatge no s’hauria de limitar a acumular coneixements, sinó que s’hauria de complementar amb el fet de fer vivència i experiència,

– A més de la realitat exterior, hi ha en nosaltres una realitat interior que ha estat pràcticament ignorada a base d’exterioritzar-nos; i que ara es tracta de trobar l’equilibri entre ambdues.

– És en aquest espai interior on es gesta i es dóna forma al món visible. I és des d’aquest fons primordial que es desprèn el reconeixement de l’ésser actiu, cocreador de la realitat, que es projecta socialment.

– La contribució desinteressada fa la persona més harmònica, genuïna i autorealitzada; i com més s’autorealitza, més tendeix a cooperar, a servir els altres i a tenir-ne cura.

– La necessitat de l’aprofundiment en la pràctica dels valors universals amb una nova visió. Els valors no haurien de ser només ensenyats; els valors es consoliden i s’encarnen a la nostra vida quan esdevenen significatius fent-ne experiència interna sentida i viscuda.

– La necessitat de respectar les etapes evolutives de la persona i els seus cicles vitals i quotidians.

Aquesta nova percepció suposa un canvi de mentalitat, i comporta una transformació en l’organització del nostre sistema que afecta profundament les polítiques de totes les estructures, àrees i models actuals de la realitat social: economia, política, educació, salut, sostenibilitat, cultura, justícia, seguretat, comerç, organitzacions…

.

És per aquesta voluntat transformadora que els aspectes de l’Eix Persona que acabem d’exposar impregnen transversalment les Línies Estratègiques i els Objectius de cada un dels Àmbits Temàtics que conformen el Pla de Valors.

PROCÉS D’AUTOCONEIXEMENT

Considerem que la societat del coneixement ha d’obrir-se a la pràctica de l’autoconeixement, com a condició bàsica per transitar cap a un nou paradigma que impulsa l’autoconeixement com a procés de recerca personal.

Una societat amb consciència interior i desig d’harmonia amb l’entorn en què viu i amb totes les seves relacions; que ajuda les persones a desvetllar i orientar els seus valors, fortaleses i capacitats, i que promou la responsabilitat personal i l’aprofundiment en les relacions interpersonals.

.

DIMENSIÓ COMPETÈNCIES EMOCIONALS

Les accions de les persones, de la política i de la societat en general s’haurien d’orientar cap el benestar integral.

Les competències emocionals no vénen donades, s’han d’aprendre, i inclouen consciència i regulació emocional, autonomia (autoestima, automotivació i autoconfiança), tolerància a la frustració, control de la impulsivitat, empatia, solidaritat, capacitat per a la construcció del propi benestar emocional, etc. cal impulsar iniciatives i organitzacions orientades al benestar emocional, que permetin passar d’un èmfasi en el nivell de vida a la qualitat de vida. avaluar el benestar integral del país no solament amb indicadors macroeconòmics, sinó també amb indicadors del benestar emocional.

DIMENSIÓ INTERIORITAT

En aquesta vida hi ha molt més del que veiem, sentim, pensem o creiem, però generalment estem distrets i no ho percebem.

La interioritat promou el conreu de les qualitats humanes perquè no busca el benefici propi, sinó la qualitat de la presència pròpia envers els altres; i ajuda a desenvolupar una societat oberta i respectuosa vers la diversitat de creences i cosmovisions existents.

El concepte d’espiritualitat demana un aclariment, ja que apareix en molts dels documents del Pla de valors. Sovint, espiritualitat s ́identifica amb religió. Des del Pla considerem que la dimensió espiritual és essencial i connatural en tot ésser humà i que es pot activar tant sense religió com amb religió.

Entenem, doncs, que argumentar que un estat laic no ha d’ocupar-se de la dimensió espiritual és reduir i fragmentar el desenvolupament de la persona. En realitat, la dimensió espiritual implica el conreu de la interioritat, és a dir, aquella cosa sense la qual l’ésser humà és privat de la seva dimensió més pregona i específica.

PERSPECTIVA DE GÈNERE

La coeducació és bàsica per superar les creences i els patrons mentals sexistes, per procurar un desenvolupament equilibrat igual per a nens i nenes.

Una societat en què homes i dones tinguin les mateixes possibilitats de realitzar-se personalment, professionalment i espiritualment, i en què les responsabilitats, els drets i els deures socials, polítics i domèstics estiguin compartits amb igualtat, equitat, justícia, i en què ja no sigui possible l’explotació contra les dones. Una societat lliure de violència de gènere i de maltractaments a ningú; que posi en primer lloc la creació i conservació de la vida, la cura dels dependents i l’educació dels nens i nenes com la millor manera de desenvolupar l’amor, la tendresa, la responsabilitat i la unicitat entre tots els éssers humans.

VALORS UNIVERSALS I DE PAÍS

Hi ha valors que són considerats essencials o universals, perquè formen part de les millors actituds que la humanitat encarna, motiu pel qual són compartits per la immensa majoria de pobles de la Terra. Es tracta de valors sense caducitat, sempre admirats, independentment del temps i el país en què vivim, com són l’amor, la bondat, la compassió, l’esforç, la humilitat, la bellesa, el coratge, la justícia, la pau, la saviesa, o el talent.

Ara bé, a semblança de les persones, cada poble és únic, en els seus fonaments, els seus costums i les seves aspiracions.

Pertànyer a un poble, nació o pàtria (termes intercanviables abans que sorgissin els estats nacionals) és una manera concreta d’existir en el present, arrelada en el passat i projectada vers el futur.

tants segles ha estat per la sinergia de múltiples dinàmiques (socials, culturals, religioses, econòmiques, etc.) que s’alimenten d’una determinada concepció de la vida i una manera d’ésser en el món, una concepció que s’ha manifestat de moltes maneres. El lema “Érem, som i serem” ens encoratja a reconèixer que una part del que ara som –potser més gran del que creiem– és una herència rebuda dels nostres avantpassats: els valors tradicionals que han configurat la nostra personalitat col·lectiva.

Els principals trets de l’ànima o la personalitat catalana són la fidelitat a la terra i a la llengua, l’actitud oberta, hospitalària i de respecte envers els forasters, l’esforç perseverant i la capacitat de resistència, l’amor a la llibertat, l’emprenedoria i la innovació, i el seny. Cap d’aquests valors no és exclusivament català, i tots es poden trobar en altres pobles o nacions. Allò que és particular del poble català és la manera com es combinen i s’encarnen, i com han estat capaços de configurar, amb una continuïtat extraordinària, la personalitat catalana contemporània.